Article d'opinió publicat al Butlletí informatiu municipal núm. 6 (febrer 2018)
El nostre país està immers en uns moments extraordinàriament greus. L’aplicació de l’article 155 per part de les institucions espanyoles, la destitució de tot el govern de la Generalitat, els presos polítics, els atacs a l’educació, llengua, mitjans de comunicació... comporten múltiples conseqüències, també per l’ajuntament i pels nostres pobles. És a dir, conseqüències negatives per a tots i cadascun de nosaltres. A la pràctica, podem dir que gairebé no podem comptar per res amb una Generalitat de Catalunya segrestada i manada pel PP (que ho fa amb només un 4,24% dels vots de tot el país, i en volen dir democràcia!).
I tot això passa en un moment cabdal del mandat a l’ajuntament, a un any i escaig de les acaballes, quan molts dels projectes ja són una realitat, o estan a punt d’encarar la recta final, sobretot obres i inversions. L’esforç que hem de fer des del Govern municipal per tirar-ho endavant és més gran que mai, sobretot quan a l’altra banda sovint no hi trobes ningú. I això ha afectat l’hora de resoldre els
problemes amb la TV, o en el moment de concretar les inversions estratègiques futures per a la nostra Escola. Sort en tenim que comptem amb l’inestimable suport de la Diputació, que ja fa massa anys que ha passat a ser pràcticament l’únic aliat que ens queda (ja que la Generalitat ja hi ha qui s’ha ocupat d’ofegar-la econòmicament i empetitir-la cada vegada més).
A propòsit d’això, hi hem de sumar tot el que va passar l’1 d’octubre al país i, especialment, al nostre municipi. No insistirem en uns fets que són sobradament coneguts. El dia 1 van venir a trencar la convivència dels nostres pobles (i també ho van intentar les setmanes posteriors, amb pintades, trencant màstils i arrencant banderes, provocacions...). Però no van aconseguir-ho. No vam caure en la provocació i no hi caurem mai. Davant el seu atac, la nostra reacció va ser de cohesió, de coratge i de dignitat. Ens van unir més que mai! Als nostres pobles convivim lliurement i amb respecte pensem com pensem. Vulguem la República, o no. I aquesta és i serà la nostra fortalesa!
Amb tot, hem de fer un esforç per, com si res, tirar endavant i treballar pels pobles i pels que més ho necessiten. Per a tothom. Però no ens enganyem, de normalitat res. I menys ara, que també volen jutjar al nostre alcalde per desobediència. Estem convençuts que arribarà el dia que les coses es posaran al seu lloc, i cadascú haurà d’assumir (amb justícia de debò) les seves responsabilitats.
El nostre país està immers en uns moments extraordinàriament greus. L’aplicació de l’article 155 per part de les institucions espanyoles, la destitució de tot el govern de la Generalitat, els presos polítics, els atacs a l’educació, llengua, mitjans de comunicació... comporten múltiples conseqüències, també per l’ajuntament i pels nostres pobles. És a dir, conseqüències negatives per a tots i cadascun de nosaltres. A la pràctica, podem dir que gairebé no podem comptar per res amb una Generalitat de Catalunya segrestada i manada pel PP (que ho fa amb només un 4,24% dels vots de tot el país, i en volen dir democràcia!).
I tot això passa en un moment cabdal del mandat a l’ajuntament, a un any i escaig de les acaballes, quan molts dels projectes ja són una realitat, o estan a punt d’encarar la recta final, sobretot obres i inversions. L’esforç que hem de fer des del Govern municipal per tirar-ho endavant és més gran que mai, sobretot quan a l’altra banda sovint no hi trobes ningú. I això ha afectat l’hora de resoldre els
problemes amb la TV, o en el moment de concretar les inversions estratègiques futures per a la nostra Escola. Sort en tenim que comptem amb l’inestimable suport de la Diputació, que ja fa massa anys que ha passat a ser pràcticament l’únic aliat que ens queda (ja que la Generalitat ja hi ha qui s’ha ocupat d’ofegar-la econòmicament i empetitir-la cada vegada més).
A propòsit d’això, hi hem de sumar tot el que va passar l’1 d’octubre al país i, especialment, al nostre municipi. No insistirem en uns fets que són sobradament coneguts. El dia 1 van venir a trencar la convivència dels nostres pobles (i també ho van intentar les setmanes posteriors, amb pintades, trencant màstils i arrencant banderes, provocacions...). Però no van aconseguir-ho. No vam caure en la provocació i no hi caurem mai. Davant el seu atac, la nostra reacció va ser de cohesió, de coratge i de dignitat. Ens van unir més que mai! Als nostres pobles convivim lliurement i amb respecte pensem com pensem. Vulguem la República, o no. I aquesta és i serà la nostra fortalesa!
Amb tot, hem de fer un esforç per, com si res, tirar endavant i treballar pels pobles i pels que més ho necessiten. Per a tothom. Però no ens enganyem, de normalitat res. I menys ara, que també volen jutjar al nostre alcalde per desobediència. Estem convençuts que arribarà el dia que les coses es posaran al seu lloc, i cadascú haurà d’assumir (amb justícia de debò) les seves responsabilitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada